Quan vas començar a fer atletisme i per què?
Quan tenia 9 anys, a 4t de primària. A l’escola on anava sempre feien una cursa el dia de la festa de final de curs i l’havia guanyat un parell de cops. Suposo que això i el fet que m’agradava fer esport, em van motivar a apuntar-me a fer l’extraescolar d’atletisme l’any següent.
Qui et va animar a practicar l’atletisme?
Jo mateixa vaig demanar als meus pares que m’apuntessin a fer l’extraescolar.
A part de l’atletisme practiques algun altre esport? Quin?
A nivell federat i competitiu no. Quan tinc temps lliure i no tinc competicions importants m’agrada anar a la muntanya, amb bicicleta, etc. He provat varis esports i de tot tipus (escalada, fer vies ferrades, excursions, etc.) perquè m’agrada i és divertit quan fa bon temps.
Què o qui et motiva a l’hora de competir?
Bàsicament la motivació ha de sortir d’un mateix perquè ho puguis donar tot. Sempre hi ha algun objectiu per complir (esgarrapar alguns segons a la teva marca personal, superar a algú, arribar en bona posició, fer millor temps que l’any anterior etc.). El paper de l’entrenador prèviament o el mateix dia de la competició també és important, però remarco que la motivació ha de sortir en gran part d’un mateix.
Tens alguna mania o algun ritual abans de cada competició?
La veritat és que no masses. Vigilo i em miro sobretot de menjar bé i descansar els dies abans de la competició. No només descansar a nivell de dormir les hores suficients, sinó també de no fer sobreesforços físics el dia anterior per exemple. A part d’això, res més.
Quantes hores diàries entrenes? Es molt dura la preparació de una atleta?
Entreno 5 sessions setmanals. La durada dels entrenaments varia en funció del que hagis de fer, però si tens en compte l’escalfament, l’entrenament en sí i els estiraments finals, una sessió d’entrenament pot durar entre 1h30 i 2hores tranquil·lament.
Home, la preparació és dura sí. Cal constància, voluntat i a vegades sacrifici. És un esport molt solitari malgrat puguis tenir un grup d’entrenament i això crec que el fa potser una mica més dur que altres tipus d’esport.
Quin és el teu ídol esportiu?
La veritat és que no tinc cap ídol en concret. És veritat que quan veig atletes etíops com Haile Gebreselassie o Kenenisa Bekele em quedo embadocada veient com de bé corren i amb quina elegància ho fan, però atletes que potser no tenen tant renom però en canvi, ofereixen espectacle amb les seves qualitats en algunes curses s’acaben convertint també en ídols momentanis.
Què recomanaries com a alimentació a un esportista? Tu segueixes algun pla d’alimentació?
Bàsicament cal menjar de forma equilibrada i sana. Tothom (essent esportista o no) ho hauria de fer. Jo no segueixo cap pla d’alimentació. Sí que intento menjar bé, variat i saludable, però no tinc cap pla escrit.
Quins són els teus objectius esportius?
De cara a aquesta temporada 2014-15, fer una bona marca de 1500 a l’aire lliure. Intentar rebaixar la meva marca personal i fer un bon paper en el Campionat de Catalunya d’aire lliure. Si a més a més, puc acostar-me per fer la mínima del Campionat d’Espanya absolut d’aire lliure, estaria molt bé tot i que és força difícil. A vegades però, va bé ser una mica ambiciosa.
Quins consells donaries a aquelles persones que estan començant a donar els seus primers passos en el món de l’atletisme?
Sobretot que ho facin perquè els agrada i que ho visquin d’una forma sana. Que tinguin molta paciència perquè els resultats a vegades triguen a arribar i sobretot, sobretot, que siguin perseverants, disciplinats i tossuts perquè tot s’acaba assolint si es treballa bé.
Quines aficions tenies de nena?
Feia forces activitats extraescolars a part de l’atletisme. Feia també multiesports, anava a una escola de música on feia llenguatge musical, tocava el piano i anava a cant coral. No tenia molt temps lliure entre setmana. Ara bé, quan podia, sempre m’agradava estar amb els amics i anar al cinema, a voltar...
La teva família és aficionada al esport?
Doncs la veritat és que no massa. El meu pare havia fet futbol de jove i els meus oncles sempre han anat amb bicicleta. Encara a vegades surten els diumenges al matí. Però no tenen massa afició.
 |
| Foto dels diferents participants a el campionat celebrat a Antequera( Màlaga) Elena Fonalleras és la que porta el dorsal 71 |
Has tingut algun cop alguna lesió? Quina precaucions prens a l’hora de habitar-les?
Una lesió greu no. He patit algunes sobrecàrregues en algunes èpoques de molt d’entrenament, però res que m’hagi fet aturar la temporada. A vegades algunes lesions són inevitables. És veritat però que si fas estiraments sempre després dels entrenaments i freqüentment et fas massatges de descàrrega de la musculatura, és una bona manera de prevenir-les.
Hi ha alguna carrera que recordis especialment?
Recordo moltíssim el primer cros que vaig fer quan tenia 10 anys. Era a la Vall de Bianya i havia plogut moltíssim el dia abans. El circuit era un autèntic fangal i vaig acabar xopa i amb fang de dalt a baix. Anava amb unes bambes que no eren massa adequades per l’ocasió, però vaig quedar 2a. No sé perquè, però ho tinc molt present. També recordo molt especialment el Campionat d’Espanya de quan era juvenil (juliol 2004) al Ferrol (Galícia), on vaig aconseguir quedar 3a en el 1500.
Amb quin records et quedes del campionat celebrat a Antequera (Màlaga)?
Amb el fet d’haver-ne pogut ser partícip i també de gaudir del bon paper dels meus companys de club en directe. De viure l’ambient i l’emoció que es va respirar en aquelles pistes des del mateix estadi i no des de casa veient-ho per la televisió.
Durant la teva carrera esportiva t’ha passat alguna anècdota?
En un campionat de Catalunya a Mollerussa quan era petita (devia ser aleví o infantil com a molt), vaig perdre la bamba mentre corria perquè se’m va quedar enganxada en un tros de la cursa on hi havia molt de fang. Enlloc de seguir corrent, vaig parar un moment, vaig tornar enrere i vaig agafar la bamba perquè no la volia deixar allà. El meu entrenador al cap de pocs segons em va cridar perquè deixés estar la bamba i continués corrent i jo vaig llençar la bamba fangosa cap al públic per continuar amb la meva cursa. Total, que vaig fer més de mitja cursa amb només una bamba calçada.
Quina influència ha tingut la teva família en els èxits que has tingut?
Són els meus fans incondicionals. De petita m’acompanyaven a totes les curses perquè els hi encantava viure l’ambient que es respirava els diumenges al matí. Sempre m’han recolzat en tot el que he fet i mai m’han jutjat quan he pres alguna decisió respecte l’atletisme (va haver-hi un temps que vaig deixar d’entrenar perquè no estava gens motivada per exemple). Se n’alegren dels meus èxits i m’acompanyen quan les coses no van tant bé. Són molt comprensius i tinc molta sort de que sigui així.
Què significa per tu representar l’associació d’atletisme de Palamós per tot Espanya?
Bé, el meu paper va ser molt discret en aquest cas. Sí que fa goig però, veure que hi ha atletes del club més destacats que realment porten el nom de l’Associació Atlètica Palamós ben amunt. És un honor que un club tant petit en ocasions, sembli tan gran.
Moltes gràcies Elena, que tinguis molta sort en les pròximes carreres.
Pau Vilaboa
Quina entrevista més interessant! Esteu fent molt bona feina, seguiu treballant així de bé.
ResponElimina