ENGLISH DAY

The 15th of April was the first year that we celebrated Canada Day in the school of Vedruna Palamós.
All of the grades of secondary did different activities:
In 1st ESO, they made a tourist guide. In 2nd ESO, they searched information about famous people and Canadian sports. In 3rd ESO, they finished the poster in groups. The group that won was the number 16: Geneva Stalker, Marta Llunell, Carla Planelles, Judith Bosch, Cristina Gómez i Nastya Pechenkina. In 4th ESO, they prepared typical Canadian food and some of the students read books in English for the children. In 1st batxillerat, they gave trophies to the winners of the writing compositions. In karaoke, all levels of ESO participated and they sang English songs. 



El 15 d'abril va ser el primer any que es celebra l'English Day a l'escola Vedruna Palamós, i com a país s'ha escollit Canadà.

Tots els cursos de secundària van fer activitats diferents les quals us explicarem ara:

A 1r d'ESO van fer una guia turística, a 2n d'ESO van buscar informació sobre personatges importants i esports canadencs. A 3r d'ESO van acabar un pòster fet per grups, que prèviament els vam estar preparant a classe. El grup guanyador va ser el 16, format per les alumnes: Geneva Stalker, Marta Llunell, Carla Planelles, Judith Bosch, Cristina Gómez i Nastya Pechenkina. 

A 4t d'ESO van preparar coses de menjar típiques de Canadà i algunes alumnes van explicar contes en anglès a nens de primària. 

A batxillerat van entregar els premis de les redaccions guanyadores. En el karaoke van participar gent de de 1r d'ESO fins a 4rt d'ESO van cantar cançons conegudes amb anglès

Aquí us mostrem una entrevista que hem fet a la coordinadora del departament d'anglès: Glòria Juscafresa, per saber les activitats que van realitzar a primària.

ENTREVISTA A GLÒRIA JUSCAFRESA

- Com us vau organitzar per fer l'English day?

Quedàvem els dimecres al mig dia ja que no teníem més hores. Cada professor ja portava pensada alguna activitat i a les reunions només les posàvem en comú.

- Quines activitats vau realitzar?

A cicle mitjà, a l'hora d'anglès, vam fer revistes i vam treballar 4 personatges; Justin Bieber, Celine Dion, Jim Carrey i Evangeline Lilly.
També vam construir tòtems típics d'un parc de Canadà anomenat Steven Park (Vancouver)

- Heu realitzat totes les activitats que us vau proposar?

Sí,per sort vam realitzar totes les activitats proposades com havíem planejat.

- Creieu que va ser un èxit? 
Va anar bé, però als nens els hi va costar parlar tota l'estona en anglès entre ells.

- Ho voldreu repetir l'any que ve?

Si, tot i que hi han coses a millorar.

- Hi han coses a millorar? 

Si, lligar més els horaris entre secundària i primària.

- Els mestres parlaven tots amb anglès? 

La majoria sí, però igual que als nens, els hi costava.

Canada Day a l'entrada de l'escola

Pel dret, l'obra de teatre de 1r d'ESO

El grup de teatre de primer d'ESO de l'Escola Vedruna Palamós, el dia 22 d'abril, ens van presentar una obra que va estar preparada durant tot un any de curs. Aquesta obra anomenada Pel dret, estava basada en l'història d'en Mahatma Gandhi.

Pel dret va començar tot just a dos quarts de nou del vespre. L'obra està ambientada a l'Índia de l'època de Gandhi, a finals del segle XIX i principis del segle XX. En aquells moments, l'Índia era un gran país dividit en territoris feudals.
L'obra reflexa els dos extrems de la societat: una família de classe social baixa i una altra de classe social alta. La família de refugiats pobres tenen un pot d'olives però no tenen un obridor, i la família Tu Rai tenen l'eina però no el pot. Les dues families comencen a lluitar tant com per l'obridor com per les olives. Contracten agents secrets i fan tot el possible per aconseguir el seu objectiu.

Aquesta obra ha estat molt misteriosa i divertida a la vegada. Tant els actors principals, com els secundaris, ho han fet de meravella. Pel que fa a la direcció i l'adaptació, considerem que està tot molt treballat i pels actors igual, ja que no es va notar cap error i es va veure tot amb molta preparació i molt d'esforç darrere. El vestuari ha estat també molt bé, ja que estava relacionat amb l'obra i ajudava que l'obra fos més real i donava més la sensació d'estar allà mateix.

El grup de teatre de 1r d'ESO de l'Escola Vedruna Palamós.

Geneva Stalker i Ashley Lanza.

Vetlla de Montserrat

Era 26 d’abril i a Montserrat començava a haver-hi molta gent. La basílica començava a emplenar-se i no eren més de les vuit del vespre. Quedava una hora perquè la vetlla per la verge donés el tret de sortida a les celebracions anteriors al dia gran, el 27 d’abril, santa Montserrat. Dintre l’església, una multitud de gent s’aglomerava hores abans. Al centre, persones assegudes a terra, els bancs plens, les capelles dels laterals plenes de cadires i tothom passejant amunt i avall per trobar un bon espai per gaudir. 

La Moreneta

A les nou es va iniciar la primera part de la missa. Un seguit de monges van llegir uns textos tan en català com en castellà i un grup musical va amenitzar la vetllada cantant i tocant la guitarra i la flauta travessera. Una hora que va servir perquè l'església s'emplenés encara més i perquè les autoritats i els capellans ocupessin els seus respectius llocs. De polítics, aquest any hi havia el conseller de justícia, Germà Godó i tres oficials de la Guàrdia Reial. També estava present Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana però no en el lloc "presidencial", sinó assegut en un escaló davant d'una de les capelles. 

Oriol Junqueras

Germà Godó, conseller de Justícia

A les deu, molt puntual, el bisbe va començar la gran missa. L'Escolania ocupava el seu lloc a punt per cantar. La cerimònia va durar unes dues hores i va tenir intervencions de diferents bisbes i abats, monges i escolanets fent de solista. L'única cançó que els petits cantaires van interpretar sense la col·laboració del públic va ser Nigra sum de Pau Casals. El moment de més ressó va ser al final, quan tota l'església es va posar en peu i va cantar el Virolai. A l'acabar, passada la mitjanit, les diverses parròquies que havien participat van donar a la gent que portaven, coca i xocolata. També es podia anar a donar un petó a la Moreneta i la cua arribava gairebé a la última capella.

L'Escolania de Montserrat

La vetlla va acabar i tothom va retornar als seus llocs d'origen. Tant en autobús, com en vehicles particulars. Va ser una nit rodona i encara que va ploure, la majoria de assistents van quedar molt satisfet pel tracte rebut. 

Núria Teixidor Ibáñez

El tren de la pau: un espectacle màgic.

Vam entrar a la Gorga aproximadament a les 20:10. Vam ser una de les primeres en entrar i entre dubtes, vam acabar assentant-nos a la fila 6. Poc a poc, la sala es va anar emplenant de gent de totes les edats; amics, familiars i professors dels nostres alumnes, els quals miraven inquiets darrere les cortines negres a dalt l’escenari. 

Finalment, la veu d’un presentador anònim, va donar la benvinguda a tothom i va fer publicitat de diferents obres de teatre que es farien en els pròxims dies. Les llums es van apagar a les 20:24, la gent murmurava entusiasmada per a que el primer acte de l’obra comencés. 

Les llums s’encenen i a l'escenari va aparèixer la Mar Caulas interpretant a Pau Casals de gran, mentre imitava que tocava el violoncel. De fons, la música del Cant dels ocells sonava tristament mentre els intèrprets Arnau Salabert, Raquel Gotarra, Aina Ropero, Mireia Martinez, Martina Salichs, Ayoub Archid i Geneva Stalker narraven els principals fets de la vida del violoncel·lista que interpretarien durant tota l’obra. 

Les llums es van apagar per finalitzar el primer acte i el públic va aplaudir ansiós pel següent acte. 

Els alumnes de teatre estaven fent veure que estaven en un vagó de tren mentre la Joanna Ureña relatava la infantesa de la vida de Pau Casals com tota una professional, ja que accentuava molt els seus moviments i ho expressava amb molta passió. Seguidament quan va acabar de introduir l’acte, la música que tocaven els alumnes de complementària de música va donar vida durant l’obra i finalitzava el segon acte.

Mentre hi havia aquest ambient de música, els intèrprets que estaven asseguts en les cadires de l’escenari que feia com els seients d’un vagó de tren, respiraven nerviosos per la massa de gent que observaven els seus moviments. 

De nou les llums es van començar a apagar i el so del tren va començar aparèixer. Aquesta acció es repeteix en la finalització de cada acte. En aquest precís moment que tot està fosc els alumnes aprofitaven per canviar els objectes de l'escenari per uns de nous. 

Les llums s’encenen i la Joanna explica la joventut d’en Pau Casals i qui eren els pares d’aquest interpretats per la Maria Diaz Prado –la mare- i en Marc Oliu – el pare - que aquest últim portava una graciosa barba blanca. En el costat esquerra de l’escenari l’Helena Iglesias subjectava un cartell negre amb unes lletres blanques que deia que l’acte es situava en El Vendrell. Es veia nerviosa i somreia de tant en tant. Els “pares” d’en Pau Casals van actuar molt bé. La cara inexpressiva d’en Marc Oliu donava la impotència d’un pare i la Maria Díaz Prado transmetia al públic l’amor d’una mare comprensiva i afectuosa, es notaven que estaven nerviosos, es varen entrebancar una mica en el diàleg i vacil·laven en alguns punts. En Pau Casals de petit –interpretat per l’Arnau Pinyol- demanava ansiós al seu pare que li permetés tocar l’orgue cosa que aquest li va negar rotundament. En Joan Paradeda, la Dieneba Djitte i la Raquel Barrachina comenten que era impossible i que era millor anar al circ –interpretaven els amics d’en Pau Casals–. Pau Casals, durant l’actuació del circ no pot evitar-se enamorar-se d’un violoncel que reposava sobre el terra de l’escenari.

En l’acte següent en Xavier feia de professor. La Joanna seguia narrant l’història. El cartell que subjectava l’Alba posava Barcelona. Els companys de complementària de música van tocar una cançó del famós músic amb les diferents classes de instruments en els quals destaquen xilòfons de tots els tipus. Van tocar amb molta il·lusió i alegria. 

L’Arnau Salabert, en el següent acte, comença a narrar la següent etapa de Pau Casals, el fet que li va canviar tot el rumb de la seva vida. Llavors, L’Arnau Piñol, trepitjant l’escenari amb seguretat va comença a parlar amb una artista interpretada per la Martina Salich i, amb molta energia, interpreta la recomanació pel seu gran talent amb el violoncel que tenia que anar a viure a Madrid amb uns comtes amb el fi de que li protegeixin. La Martina subjecta un cartell que posava Madrid. La reina Mª Cristina es interpretada per l’Alba i el comte Morphy per en Marc Oliu.

En el acte següent en Xavier fa de narrador i l’Ayoub subjecta un cartell que posa Brussel·les. La Dieneba interpreta a un professor molt important (ho va interpreta molt bé. Si no fos perquè sabíem que darrere d’aquell bigoti escandalós estava la nostra companya, crec que m’ho hages cregut que era un home prestigiós) mentre en L’Arnau Piñol que és en Pau Casals de jove (com hem dit anteriorment) fa veure que toca el violoncel davant d’aquest i els alumnes queden sorpresos per la seva excel·lent interpretació ja que pensaven pels comentaris del seu professor que la seva interpretació no seria molt bona. 

Després, ens situem a París gràcies a un cartell que subjecta la Sara Moreno. L’Helena fa de empresària que sembla que va molt enfeinada. A París (la representació d’en Pau Casals, ara es interpretada per en Joan Paradeda, interpreta l’adultesa d’aquest senyor) ha de caminar de punta a punta de la ciutat ja que no té suficients diners i treball per a que la família pugui menjar. La seva mare –Maria Diaz Prado- va mesurar-li la temperatura i va descobrir que en Pau tenia febre, així que va decidir tallar-se els cabells i amb els diners que va aconseguir amb aquests va comprar medicaments i el bitllet per a tornar a Barcelona.

Unes 4 o 5 persones fan una explicació dels diferents països que ha tocat en Pau Casals i la marca que ha deixat en el món de la música. A Barcelona ja més gran decideix ser director d’orquestra on els obrers també puguin veure les actuacions, d’aqueta manera Casals deixa la casa dels comtes.

La Joanna ara fa de narradora i l’Alexia subjecta un cartell que hi posa Prada. La Mar fa de Pau Casals vell tota maquillada i disfressada. La seva interpretació, inclús següent trista, desolada i amb un ambient pesant i gris, va ser molt emotiva, en les quals, les seves paraules (les actuades) arriben al cor de tots els espectadors.

Des de 1950 es celebra el Festival Pau Casals de Prades a causa de la guerra franquista. La Mar fa veure com si toques el violoncel amb tot el repertori de teatre i els alumnes fe música es posen de peu i al voltant del protagonista, tots canten a la vegada El cant dels ocells.

L’Ayoub entrega a Pau Casals la medalla de la pau. La Laura subjecta un cartel que posa Assemblea de les Nacions Unides i la Nuria fa de presentadora de la ocasió. Pau Casals – Mar Caulas - fa un discurs sobre Catalunya i la seva importància en relació a la pau. (Seguint, encara, emotives).

Les llums s’apaguen per donar pas a l'últim acte.

Tot el repertori de teatre i de música s’agrupa en un cercle i comencen a cantar la cançó de "Els Segadors" mentre la bandera de Catalunya baixa a l’escenari. Tots els espectadors la comencen a cantar entusiasmats i aplaudeixen eufòrics per la magnifica obra que han vist.

Les llums s’apaguen i en uns instants es tornen a obrir per mostrar a tots els intèrprets fent una reverència, acomiadant-se tots junts. 

La història encara no s’acaba. Els alumnes no es volen emportar tot el mèrit. Fan pujar en Norbert Torrecillas (professor de Música) i a la Mª Àngels Rosselló (professora de teatre). Els alumnes els entreguen una ampolla  de vi, una caixa de bombons i un ram de flors.

I així acaba la meravellosa obra de teatre interpretada per tots els alumnes de 3r ESO.

Felicitats!!

Alumnes de complementaria de teatre. 3r ESO.

Miriam Garcia
Marina Yue Cuyàs

Trucs per a un bon maquillatge

Tenir la pell brillant i fresca és possible!T’agradaria saber com pots tenir la cara brillant i fresca, cada dia? És fàcil amb aquesta recepta, tindràs la cara fresca i preparada d'ara en endavant.

* Barrejar tots els ingredients en una ampolla d'esprai (cal mantenir refrigerada) i polvoritzar a la cara dues vegades al dia durant 3 dies, i després llençar el restant.

Rutina diària de maquillatge1. Per començar, aplica't una crema que t'hidrata la pell, la qual cosa provoca que el maquillatge duri més.
2. Després, aplica't una base de color de la teva pell, perque  la cara quedi clara i neta.
3. Pels ulls fica una base, i després sota els ulls un corrector.
4. Després acaba el aplicació de la base amb un mat, que ajuda al maquillatge a estar d'un color, i durar més temps i té menys aparença de greix i oli.
5. Després posa coloret a les galtes, amb un aplicador.
6. Després acaba aplicant una part generosa de "rímel".

Silenci, càmeres i acció!

El passat 24 d'abril, a les 20:30 al teatre La Gorga els alumnes de teatre de 2n ESO van interpretar l'obra ''Silenci, càmeres i acció!''.

L'obra comença quan una parella de gent gran entra al escenari, i es donen compte que estan rodant un anunci d'una marca anomenada fullet verd. I per no molestar se'n van del escenari.
A continuació apareix el primer problema del rodatge, l'actor del fullet verd li es impossible assistir a la gravació. Llavors, màgicament al dir tres vegades ''fullet verd'' apareixia el famós fullet verd complint els desitjos que la gent demanava.
Altres personatges secundaris entren per fer el càsting de ballarines, que hi havia una mica de competència entre elles. Però al final, van ballar totes juntes aconseguint així un bon ball amb la cançó "Love on top" de la Beyoncé.
Per finalitzar l'obra la gravació de l'anunci va anar perfecte i tot va surtir rodó.

OPINIÓ PERSONAL:
Tot hi la poca experiència ho van fer molt bé, ja que és un teatre amater. Sabem que es difícil actuar davant de tanta gent i assejant només 1 cop a la setmana, però tot hi així van saber donar-ho tot a l'escenari.

                                                                                                                 Maria Díaz, Esther Jaén 

Leap motion, la nova era dels videojocs.

El Leap Motion Controller és un dispositiu de realitat virtual que va ser creat el juliol del 2014, i es va posar a la venta el 27 d'abril de 2015.

Aquest és el leap motion posat a la venta el 27 d'abril.

A Estats Units es va posar a la venta el dia 20 de març, però a Espanya no va arribar fins a finals d'abril. Va ser conegut que havia arribat aquí quan el youtuber més gran de Espanya (ElRubiusOMG), va fer un vídeo utilitzant-lo i anunciant això.

Com funciona:

És tan fàcil com connectar l'aparell a l'ordinador mitjançant l'USB que té, iniciar un joc qualsevol i vas movent les mans per sobre del leap. Automàticament el joc et reconeix els moviments i et permet controlar-los amb les mans.

De moment no es sap molta informació ja que és una gran novetat, però anirem informant.

Alex Comas

Aleix Clavente

Jordi Alfonso

Sant Jordi

Com cada any a l’Escola Vedruna Palamós vam celebrar la diada de Sant Jordi d’una manera especial. Aquest any, però, la cosa va canviar bastant. Professors i alumnes teníem ganes de passar-nos-ho bé i es van proposar unes activitats diferents a les dels anys anteriors. Pel matí, amb material que els alumnes havíem de portar de casa, vam decorar les portes de cada classe, dibuixant i pintant un arbre, on després vam enganxar-hi els desitjos que cada alumne de cada classe havia escrit en una fulla feta per ell. Després del pati, vam fer una mena d’amic invisible. Entre les classes d’ESO, ens regalàvem una rosa, si et tocava una noia, o un llibre, si et tocava un noi. El llibre no feia falta que el compressis, podia ser de segona mà, i la rosa podia ser de llaminadures, de paper... Després d’acabar la cadena i que cada classe passés a donar el seu regal a la classe que li havia tocat, ens van deixar anar a fer un vol pel Carrer Major, on ple de botigues havien muntat la seva parada, venent roses i llibres, i sobretot, fent ambient. Abans de l’hora habitual, ens van deixar anar a dinar a casa, ja que poc després ja havíem quedat davant del cinema Arinco. Un cop allà, vam entrar i vam veure un documental anomenat “Camino a la escuela” on es mostraven les dificultats que tenien quatre nens per arribar a l’escola, i els esforços que feien per arribar-hi. Tot just després de que el documental acabés, es va procedir a l’entrega de premis d’uns vídeos que vam fer la setmana anterior a classe. T'havies d'imaginar que tenies un d’aquests nens a davant durant un minut, i durant un minut, dir-los qualsevol cosa. Els més originals i els més ben fets i realitzats de cada classe van ser premiats amb una rosa, un llibre, i un trofeu en forma de Santa Joaquima ben divertit. 

Miniolimpiades

Els alumnes de 6è de primària i 1er d'ESO el passat 17 d'abril van anar a Palafrugell a fer les miniolimpiades de Vedruna que es celebren cada any. Tot seguit us direm les opinions dels participant ja que ens han respost unes preguntes sobre les miniolimpiades d'aquest any.

Els  alumnes de 1r ESO ens van explicar que les activitats es separaven en quatre grups:
 1r grup: Aquagym, spinning.
 2n grup:Bicicleta.
 3r grup: Atletisme.
 4t grup: Rugby, zumba.

Llavors ens van respondre la pregunta de aon es va celebrar, que va ser a Palafrugell on hem dit a la petita entradeta.

Tot seguit ens van donar l'opinio d'aquesta petita exucrsio i els hi vam preguntar si els hi va agradar i ells ens van dir que si, molt, ja que els alumnes van poder sortir de les classes per fer el que més els agrada, practicar l'esport amb els seus companys.

Ens van respondre que si tornarien anar i ens van dir que depen de si els hi agradaven els esports o no.

Sobre els monitors de les activitats els companys de 1r ESO ens van explicar que alguns eren bastants xulos i prepotents i alguns simpàtics i enrotllats.

Els companys van fer amistats noves ja que van assistir escoles noves com Els prats i Vedruna palafrugell.

Pensen que les instal·lacions de l'estadi eren correctes i adecuades per fer els esports que s'hi practicaven. Es va celebrar al estadi de Palafrugell.

Els alumnes afegirien d'esport futbol i bàsquet perquè troben que són uns esports més primordials i importants.


Alex Esteve
Frederic Roqué

La Plaça del Diamant

La Plaça del Diamant, en una paraula: meravellosa. La història de la Natàlia envoltada d’una vida plena de dificultats al llarg del segle XX a Barcelona. Una dona que renuncia a la seva vida lliure de venedora de dolços per casar-se amb en Quimet, un home egoista i que li canvia inclús el seu nom pel de Colometa. Com moltes dones de l’època, la Natàlia s’enfronta a la vida com a mare, ingènua i fent el cor fort per tirar endavant davant la Guerra civil espanyola i la postguerra enmig d’una vida plena d’entrebancs i dificultats, la principal, quedar-se vídua. Mercè Rodoreda va publicar aquesta obra el 1962 i ha estat traduïda a més de 30 idiomes i portada al teatre, a la gran pantalla i en forma de sèrie.

Cartell de la pel·lícula i la sèrie.

Vaig voler llegir aquest llibre i mirar la pel·lícula per curiositat bàsicament. Havia escoltat la cançó en un programa de televisió i aquest fet em va portar a la novel·la. La vaig començar amb por: por perquè no m’agradés, que no entengués el vocabulari per ser una mica “antic” o que simplement no pogués introduir-me de ple a la història perquè no em podia imaginar com era Barcelona a principis del segle passat però no. La Natàlia explica la seva vida i et porta pels racons i els moments que més l'han marcat. La Plaça del Diamant i els coloms són els atractius principals. La Plaça on comença el llibre i els coloms que rodegen casa seva durant molts anys. 

Sincerament, no m'agradaria viure la vida de la Natàlia. És massa difícil. Tantes complicacions, tants obstacles en el camí, crec que no seria capaç d'afrontar-ho i fer el cor fort per tirar endavant. Admiro com Mercè Rodoreda transmet al lector en primera persona la força de la protagonista. No es perd cap detall: descripcions de cases, persones, barris de Barcelona...

Escultura de la Natàlia a la Plaça del Diamant, Barcelona.

Crec que és una bona novel·la i que la pel·lícula també està molt bé. Potser canviaria la Natàlia (Silvia Munt) cada cop que es fa més adulta perquè quan representa que té uns 50 anys i un pentinat de "senyora", la seva cara segueix igual com si tingués 20 anys, amb el rostre acriaturat i les faccions marcades.  Em va agradar més el llibre que la pel·lícula però la recomano al cent per cent, tan una cosa com l'altra.

Núria Teixidor Ibáñez

Tres desitjos, un film molt especial i singular

Cartellera de la pel·lícula
Tres desitjos

Jane Holman (interpretada per Mary Elizabeth Mastrantonio) és una dona viuda que encara sentimental per la recent perdua del seu marit en la guerra de Corea coneix a un vagabund Jack McCloud (interpretat per Patrick Swayze) malgrat haver-lo atropellat i trencar-li la cama. Jane l'acull a la seva casa i Jack comença a establir una amistat amb els seus fills, Tom i Gunny, i guanyar-se el cor d'ella. Clar que s'assabentaran de que Jack es una persona molt misteriosa i que amaga un secret molt especial...

La meva opinió personal sobre aquest film de 1995 és que és màgic, em fa recordar la pel·lícula d'Aladí però d'una manera més apassionant i profunda, com si un geni que compleix somnis i que ajuda a la seva gent estimada a ser feliç, existís entre nosaltres. Les frases que durant tota l'estona diu en Jack tenen un doble sentit que em fan pensar en moltes qüestions importants de la vida com són l'amistat i la família.

Protagonistes de la pel·lícula, 

el primer de l'esquerra es troba Jack 

(interpretat per Jack McCloud), el

 segon a l'esquerra Tom (interpretat

 per David Marshall), el tercer 

a l'esquerra Gunny (interpretat per

 Joseph Mazzelo)  i la quarta a l'esquerra

 Jane Holdman (interpretada per Mary 

Elisabeth)

Puntuo el film amb un 7 per la seva gran història però també per la manca de diàleg d'alguns personatges imprescindibles. També haig d'afegir que els efectes especials que surten en alguns moments són realment bons per aquella època i m'ha impressionat molt.

El Palamós més a prop de la permanència

Partit rere partit el Palamós club de futbol demostra que és un equip de tercera divisió. Va ser un començament complicat però amb el canvi d'entrenador han anat millorant, han sortit de zona de descens i ara estan a set punts de distància, i a vuit punts de l'ascens.

L'anterior cap de setmana el club degà de Catalunya es va enfrontar contra el Manlleu. Cristian del Moral per part del Palamós va avançar l'equip amb un gran gol de falta, el qual va celebrar amb molta ràbia i ambició. Aquest gol va ajudar a situar el Palamós a mitja taula de la classificació.

L'entrenador Joan Màrmol està molt satisfet dels resultats obtinguts per part del treball dels jugadors i la feina ben feta.

Entrenador Joan Màrmol 

Ferran Noguer

Prèvia Barça-PSG

El Barça té avui un dels partits més importants de la temporada. I és que té 90 minuts per reafirmar la seva sèria candidatura a guanyar l’edició de la Champions d’aquest any, on molts dels possibles candidats a treure’ls el títol, com el Chelsea, han caigut eliminats. L’equip de Luis Enrique parteix del 1-3 favorable que van aconseguir la setmana passada al Parc dels Prínceps. A més, els gols en camp contrari en aquesta competició, “compten doble”. L’equip es troba en un gran moment, ja que han recuperat la intensitat que se’ls demanava. Però no se’n poden refiar ni un pèl davant d’un dels millors equips d’Europa actualment, que a més recupera dos dels seus jugadors clau, com són Ibrahimovic i Marco Verratti. Tot està per veure, en un dels millors partits que es poden veure per ara.