El tren de la pau: un espectacle màgic.

Vam entrar a la Gorga aproximadament a les 20:10. Vam ser una de les primeres en entrar i entre dubtes, vam acabar assentant-nos a la fila 6. Poc a poc, la sala es va anar emplenant de gent de totes les edats; amics, familiars i professors dels nostres alumnes, els quals miraven inquiets darrere les cortines negres a dalt l’escenari. 

Finalment, la veu d’un presentador anònim, va donar la benvinguda a tothom i va fer publicitat de diferents obres de teatre que es farien en els pròxims dies. Les llums es van apagar a les 20:24, la gent murmurava entusiasmada per a que el primer acte de l’obra comencés. 

Les llums s’encenen i a l'escenari va aparèixer la Mar Caulas interpretant a Pau Casals de gran, mentre imitava que tocava el violoncel. De fons, la música del Cant dels ocells sonava tristament mentre els intèrprets Arnau Salabert, Raquel Gotarra, Aina Ropero, Mireia Martinez, Martina Salichs, Ayoub Archid i Geneva Stalker narraven els principals fets de la vida del violoncel·lista que interpretarien durant tota l’obra. 

Les llums es van apagar per finalitzar el primer acte i el públic va aplaudir ansiós pel següent acte. 

Els alumnes de teatre estaven fent veure que estaven en un vagó de tren mentre la Joanna Ureña relatava la infantesa de la vida de Pau Casals com tota una professional, ja que accentuava molt els seus moviments i ho expressava amb molta passió. Seguidament quan va acabar de introduir l’acte, la música que tocaven els alumnes de complementària de música va donar vida durant l’obra i finalitzava el segon acte.

Mentre hi havia aquest ambient de música, els intèrprets que estaven asseguts en les cadires de l’escenari que feia com els seients d’un vagó de tren, respiraven nerviosos per la massa de gent que observaven els seus moviments. 

De nou les llums es van començar a apagar i el so del tren va començar aparèixer. Aquesta acció es repeteix en la finalització de cada acte. En aquest precís moment que tot està fosc els alumnes aprofitaven per canviar els objectes de l'escenari per uns de nous. 

Les llums s’encenen i la Joanna explica la joventut d’en Pau Casals i qui eren els pares d’aquest interpretats per la Maria Diaz Prado –la mare- i en Marc Oliu – el pare - que aquest últim portava una graciosa barba blanca. En el costat esquerra de l’escenari l’Helena Iglesias subjectava un cartell negre amb unes lletres blanques que deia que l’acte es situava en El Vendrell. Es veia nerviosa i somreia de tant en tant. Els “pares” d’en Pau Casals van actuar molt bé. La cara inexpressiva d’en Marc Oliu donava la impotència d’un pare i la Maria Díaz Prado transmetia al públic l’amor d’una mare comprensiva i afectuosa, es notaven que estaven nerviosos, es varen entrebancar una mica en el diàleg i vacil·laven en alguns punts. En Pau Casals de petit –interpretat per l’Arnau Pinyol- demanava ansiós al seu pare que li permetés tocar l’orgue cosa que aquest li va negar rotundament. En Joan Paradeda, la Dieneba Djitte i la Raquel Barrachina comenten que era impossible i que era millor anar al circ –interpretaven els amics d’en Pau Casals–. Pau Casals, durant l’actuació del circ no pot evitar-se enamorar-se d’un violoncel que reposava sobre el terra de l’escenari.

En l’acte següent en Xavier feia de professor. La Joanna seguia narrant l’història. El cartell que subjectava l’Alba posava Barcelona. Els companys de complementària de música van tocar una cançó del famós músic amb les diferents classes de instruments en els quals destaquen xilòfons de tots els tipus. Van tocar amb molta il·lusió i alegria. 

L’Arnau Salabert, en el següent acte, comença a narrar la següent etapa de Pau Casals, el fet que li va canviar tot el rumb de la seva vida. Llavors, L’Arnau Piñol, trepitjant l’escenari amb seguretat va comença a parlar amb una artista interpretada per la Martina Salich i, amb molta energia, interpreta la recomanació pel seu gran talent amb el violoncel que tenia que anar a viure a Madrid amb uns comtes amb el fi de que li protegeixin. La Martina subjecta un cartell que posava Madrid. La reina Mª Cristina es interpretada per l’Alba i el comte Morphy per en Marc Oliu.

En el acte següent en Xavier fa de narrador i l’Ayoub subjecta un cartell que posa Brussel·les. La Dieneba interpreta a un professor molt important (ho va interpreta molt bé. Si no fos perquè sabíem que darrere d’aquell bigoti escandalós estava la nostra companya, crec que m’ho hages cregut que era un home prestigiós) mentre en L’Arnau Piñol que és en Pau Casals de jove (com hem dit anteriorment) fa veure que toca el violoncel davant d’aquest i els alumnes queden sorpresos per la seva excel·lent interpretació ja que pensaven pels comentaris del seu professor que la seva interpretació no seria molt bona. 

Després, ens situem a París gràcies a un cartell que subjecta la Sara Moreno. L’Helena fa de empresària que sembla que va molt enfeinada. A París (la representació d’en Pau Casals, ara es interpretada per en Joan Paradeda, interpreta l’adultesa d’aquest senyor) ha de caminar de punta a punta de la ciutat ja que no té suficients diners i treball per a que la família pugui menjar. La seva mare –Maria Diaz Prado- va mesurar-li la temperatura i va descobrir que en Pau tenia febre, així que va decidir tallar-se els cabells i amb els diners que va aconseguir amb aquests va comprar medicaments i el bitllet per a tornar a Barcelona.

Unes 4 o 5 persones fan una explicació dels diferents països que ha tocat en Pau Casals i la marca que ha deixat en el món de la música. A Barcelona ja més gran decideix ser director d’orquestra on els obrers també puguin veure les actuacions, d’aqueta manera Casals deixa la casa dels comtes.

La Joanna ara fa de narradora i l’Alexia subjecta un cartell que hi posa Prada. La Mar fa de Pau Casals vell tota maquillada i disfressada. La seva interpretació, inclús següent trista, desolada i amb un ambient pesant i gris, va ser molt emotiva, en les quals, les seves paraules (les actuades) arriben al cor de tots els espectadors.

Des de 1950 es celebra el Festival Pau Casals de Prades a causa de la guerra franquista. La Mar fa veure com si toques el violoncel amb tot el repertori de teatre i els alumnes fe música es posen de peu i al voltant del protagonista, tots canten a la vegada El cant dels ocells.

L’Ayoub entrega a Pau Casals la medalla de la pau. La Laura subjecta un cartel que posa Assemblea de les Nacions Unides i la Nuria fa de presentadora de la ocasió. Pau Casals – Mar Caulas - fa un discurs sobre Catalunya i la seva importància en relació a la pau. (Seguint, encara, emotives).

Les llums s’apaguen per donar pas a l'últim acte.

Tot el repertori de teatre i de música s’agrupa en un cercle i comencen a cantar la cançó de "Els Segadors" mentre la bandera de Catalunya baixa a l’escenari. Tots els espectadors la comencen a cantar entusiasmats i aplaudeixen eufòrics per la magnifica obra que han vist.

Les llums s’apaguen i en uns instants es tornen a obrir per mostrar a tots els intèrprets fent una reverència, acomiadant-se tots junts. 

La història encara no s’acaba. Els alumnes no es volen emportar tot el mèrit. Fan pujar en Norbert Torrecillas (professor de Música) i a la Mª Àngels Rosselló (professora de teatre). Els alumnes els entreguen una ampolla  de vi, una caixa de bombons i un ram de flors.

I així acaba la meravellosa obra de teatre interpretada per tots els alumnes de 3r ESO.

Felicitats!!

Alumnes de complementaria de teatre. 3r ESO.

Miriam Garcia
Marina Yue Cuyàs