Eurovisió 2015

El passat 23 de maig es va celebrar la 60a edició del festival d’Eurovisió a Viena, Àustria. El guanyador d’aquesta edició va ser el suec Måns Zelmerlöw amb un total de 365 punts i la cançó Heroes. Segona va quedar Rússia, amb la representant Polina Gagarina, la interpretació de A million voices i 303 punts i completant el pòdium, Itàlia amb el trio Il Volo, la cançó Grande amore i 292 punts. Pel final, amb empat a 0 punts, l’amfitrió, Àustria, i Alemanya. 

Heroes, Suècia

Aquest festival crec que ha tingut coses positives i coses negatives. Per començar, les actuacions: molt variades. N’hi ha hagut de bones, de dolentes, d’aquelles que serveixen per emplenar llocs lliures de les quals no hi ha res a destacar i d’originals en el que a la posada en escena es refereix. Per mi les millors actuacions van ser Rússia, Itàlia, Austràlia, Suècia i Lituània. Crec que Polina Gagarina es mereixia guanyar. Té molt bona veu i el missatge que transmetia la cançó era bonic. Itàlia jo l’hagués votat per quedar segona, però no vaig votar-ne cap. Il Volo van cantar molt bé i el fet de cantar amb el seu idioma natal, afavoria. Austràlia, per ser el primer any que participa (hi va anar com a convidat per ser la 60a edició) va debutar amb èxit i la cançó potser semblava de les més actuals i que podrien entrar en una llista d’èxits de qualsevol país fàcilment. Suècia, per ser la guanyadora, ja va estar correcte però no em va acabar d’impactar tant com Rússia, per exemple, tot i que els efectes del fons eren molt originals i anaven molt sincronitzats amb la veu del cantant. I Lituània? Doncs perquè la parella al fer-se un petó enmig de la cançó em va desprendre una tendresa que altres artistes que van quedar en millor posició i tenien millor veu, no em van desprendre. 

A million voices, Rússia

D’actuacions dolentes n’hi va haver unes quantes: en la meva opinió, les pitjors van ser França, Geòrgia, Alemanya, Letònia i Hongria. França pel conjunt en general, Geòrgia i Alemanya per la veu de la cantant i Letònia i Hongria per la poca gràcia. Letònia crec que no es mereixia la setena posició. La cantant semblava un pal clavat a terra i Hongria era d’aquells moments en que si et necessitaves aixecar del sofà per anar a fer alguna cosa, ho podies fer, perquè no et perdries cap novetat, sense comptar els galls dels seus intèrprets. I les actuacions que emplenen seria el cas d’Albània, Xipre, Grècia o Àustria. Són interpretacions normals, que valia la pena escoltar però que no aportaven res al festival. Encara si són dolentes es nota però si aquests països no hi haguessin sigut, crec que no se’ls hagués trobat a faltar. 

Grande amore, Itàlia

I Espanya? Portar l’Edurne va estar bé. És una noia guapa i té molta potència de veu. Però la cançó no donava molt de si. El crit de guerra era original i el ritme no estava malament però la lletra desmillorava el conjunt. Crec que si l’hagués cantat en anglès com la versió que ha sortit ara, inclús haguéssim passat de la posició 20 de la classificació. L’Edurne, amb tots els meus respectes, no es va lluir tant com en els assajos. Al final va desafinar molt i la llàgrima a mitja actuació em va resultar de poca professionalitat. Entenc que es pogués emocionar perquè no és la primera cantant que plora però si la cançó hagués tingut més emoció, ho entendria, com vaig entendre l’emoció de la cantant russa. He de dir a favor de la nostra representant que balla molt bé.

Amanecer, Espanya

La segona part de la nit, van ser les votacions. La portaveu australiana era la més autèntica. La resta no devien passar dels 40 anys i ella era una senyora. Molts països van optar per noies joves. Espanya va tornar a donar la nota per segon any consecutiu. Si al 2014 van ser els “oit points” de Carolina Casado (presentadora de Corazón) aquest any, ha estat el “gotu” de Lara Siscar (presentadora del Telediario de TVE dels caps de setmana). I jo pregunto, amb tanta gent que té televisió Espanyola treballant, no tenen una sola noia que sàpiga una mica d’anglès per no ridiculitzar-nos davant de la resta d’europeus? Ja no parlem de les votacions. Més pactat, impossible. Els de l’est es voten entre ells, els del nord també i sempre amb els del voltant. Sèrbia dóna 12 punts a Montenegro i viceversa entre altres. Mai veuràs a Noruega donar els 12 a Espanya, per posar un exemple. Està massa lluny. Aquest any hem quedat en la posició que vam sortir a cantar, la 21. 15 puntets que hem aconseguit gràcies a uns quants països que van tenir la solidaritat de donar-nos un, dos, tres, màxim cinc punts de cop. En cap moment es va sentir que ens donessin 12 punts. Ni ens hi hem acostat. Però això és pacte previ a la gala. Crec que no es fa cas ni al televot ni al jurat.

Lara Siscar, portaveu espanyola

Lee Lin Chin, portaveu australiana

Per l’any vinent, jo proposaria diverses coses: primer, que la televisió pública de cada país fes una selecció de la cançó que portarà al festival sense fer-ho públic a ningú i que no es fessin semifinals. Que els artistes seleccionats no revelessin en cap moment el país de procedència, cantant així tots en anglès, per ser neutrals. D’aquesta manera, a l’hora de votar, no es veurien trampes. També proposaria portar alguna balada per part d’Espanya perquè al cap i a la fi, és el que millor ens surt i que el/la portaveu tingués una mica de coneixença de l’anglès i no s’equivoqués en pronunciar perquè cap altre país es va equivocar. I sobretot que no canviïn gaire el lema. Va ser la cosa més encertada de la gala. “Building bridges”, construint ponts, perquè la música no té fronteres i encara que un festival de tres hores no doni per molt, una cançó és una de les forces més poderoses per arribar a tot arreu. I amb això, Eurovisió, no va fallar.

Lema d'aquest any

Núria Teixidor Ibáñez