dimecres, 3 de juny del 2015

L'Everest dintre de 100 anys

Tots coneixem el què és l'efecte hinvernacle. La capa de gasos reten el calor i la fa augmentar de manera sobrenatural a la Terra.

Avui ens centrarem en l'Everest. L'Everest, dins la serralada de l'Himàlaia, és el cim més alt del món, amb 8.844,43 m i està situat a la frontera entre el Nepal i el Tibet (Xina).
Els experts aseguren que en el 2100, si les emissions de gasos provocats per l'efecte hivernacle continuen augmentant, el 99% dels glaciars de la regió de l'Everest podrien experimentar un canvi dramàtic en les dècades següents. Preocupats per aquest problema, un equip d'investigadors al Nepal, França i els Països Baixos a decidit estudiar i investigar la regió de l'Everest.

En aquesta investigació, els científics han trobat que les glaceres de l'Everest podrien ser molt sensibles a l'escalfament futur, i que la pèrdua de gel en glaciars pot ser constant a través del segle XXI. "El senyal del canvi futur a la regió és clara. Possiblement, la pèrdua de massa accelerada de les glaceres de deu a l'augment previst de les temperatures", ha apuntat Joseph Shea, 1 hidròleg glacera al Centre Internacional per al Desenvolupament Integrat de les Muntanyes (ICIMOD), i líder de l'estudi.

El model de glacera utilitzat per Shea i el seu equip mostra que el volum de les glaceres podria reduir entre un 70 i un 99% en el 2100. Els resultats depenen de si la quantitat d'emissions de gasos d'efecte hivernacle continuen augmentant, i de com això afectarà la temperatura, nevades i precipitacions a la zona.

Per als experts, l'augment de les temperatures no només augmentaria les taxes de la neu i la fosa del gel, sinó que també pot resultar en un canvi de la precipitació de la neu a la pluja a les elevacions més crítiques, on es concentren les glaceres. Junts, aquests actuen per reduir el creixement de la glacera i augmentar l'àrea exposada a fondre.

Les glaceres d'alta muntanya d'Àsia, una regió que inclou l'Himàlaia, contenen el major volum de gel fora de les regions polars.


Afectaria la DISPONIBILITAT D'AIGUA!


A part de la importància de la regió, les glaceres de la conca del Dudh Kosi contribueixen al cabal del riu Kosi amb l'aigua de desglaç i els canvis de les glaceres afectaran com flueix aquest riu aigües avall.

Així, els canvis en el volum de les glaceres poden afectar la disponibilitat d'aigua, amb conseqüències per a l'agricultura i la generació d'energia hidroelèctrica. De la mateixa manera, l'augment inicial de la fusió de les glaceres augmentaria els cursos dels rius, amb major impacte per a les poblacions locals abans del monsó, quan les precipitacions són escasses.

Aquesta reducció de les glaceres també pot resultar en la formació i creixement dels llacs. Els experts adverteixen que les allaus i terratrèmols poden trencar els dics, causant inundacions catastròfiques que poden resultar en un riu que flueix amb 100 vegades més cabal del que és normal.


EL TREBALL


Per esbrinar com evolucionaran les glaceres de la regió en el futur, l'equip va començar amb observacions de camp i amb les dades de les estacions meteorològiques locals per calibrar i provar un model de canvi glacera durant els últims 50 anys.

Els canvis en el nivell de congelació, l'elevació en les temperatures mitjanes mensuals són de 0ºC. El nivell de congelació varia actualment entre 3.200 metres al gener i 5.500 metres a l'agost. En base a les mesures històriques de temperatura i projectat la calor fins a l'any 2100, això podria variar fins als 800 i 1200 metres, respectivament,

Per més informació:

https://www.egu.eu/ (en àngles)
http://www.elperiodico.com (més informació)

Marina Yue Cuyàs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada